(34) 972100400 Whatsapp (34) 653932323

Vaixell Enfonsat Boreas (22m - 32m)

Vaixell Enfonsat Boreas (22m - 32m)

Vaixell Enfonsat Boreas (22m - 32m)

Vaixell Enfonsat Boreas (22m - 32m)

Vaixell Enfonsat Boreas (22m - 32m)

Vaixell Enfonsat Boreas (22m - 32m)

A la falda sudoest de la Llosa de Palamós, sobre un passadís d’arena situat a uns 31m de profunditdat, descansen les restes del Boreas. Aquest vaixell fóu un remolcador d’altura de la Marina Alemanya durant la Segona Guerra mundial, de 40m d’eslora. El seu nom original era Pellworm, però quan va acabar el conflicte militar i el seu ús va deixar de ser militar per passar a ser civil se’l va rebatejar amb el nom de Boreas l’any 1980 amb bandera de Panamà.

Roques i posidònia
Després de vàries vicissituds i singladures incertes va acabar essent immobilitzat per les autoritats per tràfic d’estupefaents i va romandre amarrat en total estat d’abandonament durant tres anys al port de Palamós. Els propietaris del centre de submarinisme Nautilus de Palamós i els del centre del càmping La Coma se’n van adonar del que allò podia siginificar per incentivar la pràctica del submarinisme recreatiu a la zona, i van iniciar les gestions necessàries per tal d’enfonsar el casc del vell remolcador en un lloc accessible per als submarinistes que no constituís un perill per la navegació ni la pesca.

Després de comprar el baixell i demanar les autoritzacions pertinents, es va procedir a la descontaminació (eliminació de l’oli i del combustible) i a la preparació del vaixell per al seu enfonsament: durant meses es va desguassar parcialment la sla de màquines, es van eliminar mampares i tuberies perilloses per als futurs submarinistes i, finalment, es va tallar els pals, l’altura dels quals constituïa un risc per a la navegació. El dia 23 de gener de 1989 es va enfonsar el vaixell a la zona en què la Llosa de Palamós cau bruscament fins a 20m i on comença l’arena.


El casc del Boreas reposa escorat lleugerament per la banda de babor i l’hèlix apunta directament cap a mar obert. La proa se situa a uns 26m, la popa a uns 32m i el pont del buc a uns 15m. Pocs mesos després del seu enfonsament, el derelicte ja estava recobert d’algues i d’invertebrats; la sala de màquines i molts forats havien estat colonitzats pels congres i, al voltant del casc, ja hi pul·lulaven molts peixos com les castanyoles, els sargs o les lubines. Fa temps que l’hèlix del Boreas va deixar de funcionar, però ara és possible contemplar-la a 32m de profunditat.


El Boreas reposa sobre un llit arenós rodejat per afloraments de roques recobertes d’algunes calcàrees. Allí on el casc reposa sobre el fons es formen unes escletxes, més àmplies cap a la popa, on sol haver-hi escòrpores i "santiaguiños"; últimament és habitual la presència d’algun bogavant de gran mida. Al voltant del casc hi ha nombrosos forats de desaigüe, tot sovint colonitzats per congres, i no és estrany que quasi totes les cavitats estiguin ocupades. A la barana de la coberta s’observen formacions de briozous i de cucs tubícoles.



Just darrera del pont s’obre la sala de màquines, lliure de qualsevol obstacle (tubs, aixetes) perillós per als submarinistes. Per explorar-la és imprescindible tenir l’ús d’una llanterna. Dins de la sala de màquines (i als seus orificis) hi ha una fauna específica, composta sobre tot per peixos típics de coves.
Amb el temps, molts congres i morenes han ocupats tots els racons del Boreas.
Sortint de la sala de màquines, i enganxada al pont, hi ha la xemeneia tumbada degut als temporals d’hivern; als seus orificis també hi viuen congres i morenes.
El pont està alliberet de qualsevol obstacle perillós i és una gran estància que comunica amb els passadissos de coberta. A dalt de tot hi ha una mena de terrassa, a la brana de la qual hi ha la corda que uneix el vaixell amb la boia de superfície. Aquest plataforma és un bon punt de trobada amb els companys, tant per iniciar la immersió com per preparar l’ascens i la descompresió.


Una altra ruta possible, reservada per a submarinistes amb una certa experiència tira rumb sud des de l’hèlix, és a dir, cap a mar obert. Seguint aquesta direcció s’arriba aviat als 36m, davant d’una petita elevació del fons. En aquestes roques, plenes de forats i cavitats, abunden les llangostes, les escòrpores i el coral vermell. Atenció: s’ha de controlar molt bé el temps d’immersió i el camí de tornada, ja que s’entra en descompresió bastant aviat.


ITINERARI
S’ha de descendir per la corda que uneix la boia al vaixell per arribar al pont, a uns 15 - 17m. Aquí val la pena aturar-se a mirar al voltant i contemplar els bancs de peixos que solen rodejar el casc; destaquen les bogues, les castanyoles, els tres cues, els sargs i les oblades, amb freqüència vigilades de ben a prop per dues o tres llubines de bon tamany. Sense perdre massa temps es baixa fins al llit arenós on reposa el vaixell i s’inicia una volta al voltant del casc per observar qualsevol forat amb una llanterna, ja que tot sovint hi ha congres.
Contemplar la mola de la popa des del fons és impressionant: la gran hèlix descansa encallada a l’arena. Just al límit entre l’hèlix i el casc, i generalment a la part de la popa, sol haver-hi algun bogavant de gran tamany. Tot i així, la profunditat és d’uns 33m, així que és millor no entretenir-se massa i anar pujant. S’ascendeix per qualsevol costat del vaixell per visitar tot seguit la coberta i, a continuació, la sala de màquines.

És freqüent observar grans nudibranquis (Hypselodoris) a la coberta, així com formacions de briozous incrustats a les baranes, a més de tota mena de peixes per qualsevol racó del vaixell, i fins i tot algun pop. Ja a la sala de màquines i amb una bona llanterna, val la pena explorar tots els racons, ja que en aquesta sala hi viuen alguns congres molt grans.

Un cop a dins convé anar amb compte amb les aletes, ja que hi ha bastant sediment, i si es remou amb prou feines hi ha visibilitat. També val la pena estudiar els forats de la xemeneia, que està tumbada, a la recerca d’algun congre o morena. Finalment cal dirigir-se al pont per iniciar l’ascens, que tot sovint anirà acompanyat d’una petita descompresió.


Per gaudir del Boreas convé visitar-lo en grups petits controlant el temps i el consum.
Els dies d’aigües clares val la pena allunyar-se una mica del Boreas i, des de certa distància, contemplar la seva inconfusible silueta retallada a l’immens blau. Tot i que el Boreas és un derelicte al que li han tret totes les estructures que puguessin representar algun perill per als submarinistes s’ha d’anar amb compte amb els "latiguillos" i altres parts de l’equip que es puguin enganxar.

Donat que les immersions sempre es realitzen fora de la corva de seguretat s’ha de controlar bé el temps per evitar llargues descompresions. Si es planifica la visita per no entrar en descompresió, difícilment apareixeran problemes de consum, ja que el recorregut durarà poc més de mitja hora. És preferible evitar els dies i hores de màxima afluència, ja que sovint coincideix aquí més d’un centre de submarinisme en el mateix moment, amb la conseqüent massificació.
Per allunyar-se del vaixell cal portar brúixula i fil guia, ja que és fàcil desorientar-se. Com que es tracta d’una zona bastant transitada, ja que es troba a prop d’un port, s’han d’evitar les sortirdes a superfície lluny de la propia barca.