(34) 972100400 Whatsapp (34) 653932323

Com actuar davant d’un accident de descompresió de submarinisme
Si un submarinista experiment qualsevol símptoma quan surt a superfície, haurem de col·locar-lo estirat i de costat, amb el cap recolzat i la cama superior doblegada a nivell del genoll. Llavors li subministrarem oxigen. És important no obstruir la circulació de la sang i per això haurem d’evitar que creuï les cames o que posi el cap damunt d’un braç, per exemple. Si encara està eliminat gasos, obstuir la circulació d’un membre interfereix en aquest procés.

Els Platelmints, Biologia Marina.
Es caracteritzen per posseir una regió cefàlica que acull els òrgans dels sentit i xarxes nrvioses. En aquesta zona s’hi troba la boca, que utilitzen per a dues coses: per a ingerir aliments i per a excretar les restes no digerides, ja que el seu aparell digestiu és sec (no té anus). Careixen d’aparell respiratori i circulatori diferenciat. Les espècies que són paràsites tenen òrgans en forma de ventosa per enganxar-se als seus hostes. La locomoció dels platelmints es realitza mitjançant l’activitat de l’epiteli ectodèrmic ciliat. La seva musculatura és llisa, semblant a la dels cargols. Són hermafrodites, tot i que algunes espècies es reprodueixen per partenogènesis. Els platelmints constitueixen un ampli grup que compta amb unes 10.000 espècies.



Física aplicada al submarinisme.

El principii d’Arquímedes se li aplica al submarinista com a un tot. El seu cos (i el seu equip) presenten una massa total i desplacen un volum d’aigua equivalent al volum del cos sumergit. El submarinista està sotmès, per tant, a un parell de forces oposades: d’una banda l’efecte de la gravetat sobre la seva massa (el pes del submarinista i el seu equip) i, de l’altra, la força de floració exercida per l’aigua, equivalent a la massa d’aigua del volum desplaçat pel submarinista. Quan la massa del submarinista és major que la massa del volum d’aigua desplaçada la seva flotabilitat és negativa, i el submarinista s’enfonsa. Quan la massa del submarinista és menor que la massa equivalent al seu volum, la seva flotabilitat és positiva, i el submarinista sura. En la situació en què les forces són equivalents i la massa del submarinista és igual a la massa de l’aigua que desplaça, la flotabilitat es considera neutra. La força ascendent s’anul·la am la força descendent.

Fisiologia aplicada al submarinisme
Els components del cos units directament al esquelet (com la majoria dels músculs) conserven la seva posició relativa. Els components ’lliures’ o poc associats a l’esquelet (com les vísceres abdominals) mantenen la seva posició per equilibri de forces. També trobem el sistema respiratori, consta de sacs i conductes propis i representa els òrgans i els teixits amb fase gasosa per exelència. El teixit sanguini representa la fase líquida més important del cos. Finalment, tots els altres teixits (músculs i vísceres) tenen la consistència propia de la carn: en major o menor mesura ferms i deformables.

Tortugas Marinas en perill d’extinció
Una troballa sorprenent de les tortugues marines és la seva habilitat per a migrar i després tornar a la mateixa platja per niuar.
La lluita de la tortuga per la supervivència comença des que surt de l’ou, ja que ha d’anar des de la platja fins al mar. Les primeres 48h de la seva vida són crítiques, ja que s’han d’amagar dels depredadors i, a més, han de ser capaces de trobar el seu propi aliment.

Peixos verinosos del mar tropical
Anteriorment els científics estimaven que hi havia només 200 peixos verinosos. Les noves addicions dupliquen el número a més de 2.000 espècies de vertebrats verinosos.

Funcionament de la primera etapa d’un regulador
Donat que la pressió s’ajusta dues vegades s’han anomenat "etapes" a les dues parts del regulador on se succeeixen els canvis.
La primera etapa rep l’aire directament de l’ampolla i l’ajusta a uns 10 bars, que poden ajustar-se segons les indicacions del fabricant. La segona etapa regula el fluxe de l’aire des de la càmera de pressió intermitja a la boquilla del submarinista. L’aire sota pressió de l’ampolla passa d’aquesta manera d’una càmera a alta pressió a una pressió intermitja i, finalment, a una pressió ambient a la profunditat a la que es troba el submarinista. A la càmera d’alta pressió es connecta el manòmetre que indica la pressió del tanc, a la càmera intermitja s’hi connecten les segones etapes (boquilla principal i ’octopus’ o boquilla d’emergència) i la mànega d’inflat del jacket o del vestit sec.

Parades Profundes. Reducció de la formació de microbombolles
S’ha comprovat que les microbombolles, també conegudes com a bombolles silents, es formen en els submarinistes que efectuen immersions successives. Fins i tot poden formar-se quan els submarinistes realitzen una immersió dintre dels límits estàndards de no descompresió.

Submarinisme en aigues fredes. Consideracions importants
Un regulador de submarinisme és un dispositiu automàtic que allibera aire a pressió ambiental quan el submarinista ho reclama. La reserva d’aire està comprimida a l’ampolla. La pressió per omplir les ampolles modernes es situa entre els 230 i els 300 bars. Aquesta pressió s’ha de reduïr a la pressió ambiental a través del regulador.